8M 2018, Dia Internacional de les Dones: Vaga Feminista

Aquest any 2018 es commemorarà el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, d’una manera diferent, contundent i significativa: s’ha convocat una Vaga Feminista que pretén anar més enllà del que s’identifica com atur laboral. Una vaga que pretén assolir també altres treballs i espais: el de les cures, el consum, la vida estudiantil i la vida associativa.

Des de la junta directiva d’ACPIG s’ha acordat el suport de l’entitat a la vaga feminista del 8 de març. Creiem que és important sumar forces davant el que es perfila com un esdeveniment històric. Tot i així, com a entitat professional, som conscients de la diversitat d’opinions que pot haver-hi entre les persones associades cap a algunes de les reivindicacions recollides en el manifest del 8M.

Per això, volem remarcar el respecte d’ACPIG a aquesta diversitat i el compromís essencial de l’entitat amb la lluita contra les desigualtats de gènere, en especial contra aquelles que condicionen la participació femenina en el mercat de treball.

Totes les dones patim el masclisme en l’àmbit laboral, ja sigui en forma de bretxa salarial, sostre de vidre, penalització per maternitat o assetjament sexual. Nosaltres, com a professionals de la igualtat de gènere, ens enfrontem a més al repte específic d’haver de combatre els biaixos ideològics que determinen la sots-valoració, i conseqüent precarització, de les professions feminitzades.

El 8 de març segueix sent una data de reivindicació imprescindible. ACPIG se suma a les mobilitzacions per reclamar el reconeixement de les qualificacions i l’expertesa exigides en l’exercici de les nostres professions. Reivindiquem la necessitat de regular l’activitat professional i fer efectiu el desplegament d’una llei que preveu la implantació d’una figura qualificada com a requisit imprescindible per a assolir una veritable igualtat de gènere.

En els següents enllaços trobareu informació sobre la vaga:

Tots els detalls de la manifestació feminista del 8 de març i la vaga de dones: https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20180305/tots-els-detalls-de-la-manifestacio-feminista-del-8-de-marc-i-la-vaga-de-dones-6669027

Vaga Feminista i Manifest 8M: https://vagafeminista.cat/

Manifest “Las periodistas paramos”: https://lasperiodistasparamos.wordpress.com/

Els sindicats esperen un 8-M que marqui “un abans i un després” en matèria d’igualtat
https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20180306/sindicats-8-m-marqui-abans-despres-materia-igualtat-6670969

Convocatorias 8 de marzo 2018 -Día Internacional de las Mujeres. #HuelgaFeminista
http://www.feministas.org/convocatorias-8-de-marzo-2018-dia.html

Hacia la Huelga Feminista: http://hacialahuelgafeminista.org/

¿Por qué la huelga feminista del 8 de marzo es diferente a todas las demás? http://www.publico.es/sociedad/8m-huelga-feminista-8-marzo-diferente.html

Huelga feminista 2018: horario y recorrido de las manifestaciones del 8 de marzo http://www.europapress.es/sociedad/noticia-huelga-feminista-2018-horario-recorrido-manifestaciones-20180305145533.html
vaga feminista

 

 

 

 

25 de Novembre 2017, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

violència%20dones

Un any més, 25 de novembre i de nou, la necessitat i l ‘obligació de marcar en vermell aquesta data en l’agenda de tothom: partits polítics, institucions i ciutadania.

La realitat social del moment que ens ocupa ha fet que aquesta reflexió girés, de nou, al voltant de la violència institucional que és present en l’atenció i intervenció de les violències masclistes, en tots els seus àmbits i en totes les seves manifestacions.

A aquesta qüestió ja li vàrem dedicar un escrit al novembre de 2015 (http://acpig.org/25-de-novembre-dia-internacional-per-a-leliminacio-de-la-violencia-envers-les-dones-4/ ) i, malauradament, comprovem, amb molta tristesa i vergonya, que poques coses han canviat des d’aleshores.

L’Estat Espanyol continua desobeint les seves obligacions i responsabilitats en la matèria i inaplicant part de la normativa internacional ratificada al respecte. Serveixen únicament d’exemple a això, la condemna del Comitè de Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació de la Dona (CEDAW) en el cas Ángela González Carreño[1] o la falta d’inclusió dels actes de violència sexual o violència econòmica com altres formes de violència de gènere i l’agravant de gènere en els articles del Codi Penal que estan redactats de forma neutre, tal i com estableix el Conveni d’Istanbul[2].

Continuen faltant polítiques públiques que possibilitin una igualtat real i una societat lliure de violència i sobren declaracions d’intencions i bona voluntat; falta dotació pressupostària per treballar preventivament, per fer recerca i millorar l’atenció que es dóna i per garantir l’assistència integral i la reparació de totes les dones que viuen o han viscut situacions de violència masclista.

Falta canviar el discurs audiovisual sexista i sensacionalista de bona part dels mitjans de comunicació i que tant impregna l’opinió de la ciutadania; falta corregir les deficiències o inclús males praxis que sovint es donen en els sistemes d’atenció; falta formació especialitzada i continuada en tots els àmbits d’actuació; falta consolidar els serveis d’atenció i millorar les condicions laborals dels i les professionals que hi treballen així com posar en valor i reconèixer la seva tasca professional.

Falta implementar la coeducació en les escoles i els instituts, acompanyant-la d’una educació afectivo-sexual i una veritable aposta per la prevenció de les relacions abusives; falten nous models de feminitats i masculinitats i ens calen nous referents; falten nous discursos sobre l’amor i com viure’l.

Però una cosa sí que ha canviat: hi ha menys normalització i tolerància cap a la violència, hi ha més crítica i qüestionament de les actituds i comportaments masclistes, hi ha més rebuig a qualsevol tipus d’agressió, hi ha més reconeixement al treball fet durant tants i tants anys pel feminisme i hi ha més exigència cap els poders públics perquè actuïn, perquè actuïn ja i perquè actuïn amb tota la diligència vers aquesta greu qüestió d’Estat. Hi ha més convenciment que no podem continuar esperant, no podem continuar esperant més.

[1] Dictamen núm. 47/2012 del Comitè de Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació de la Dona (CEDAW)

[2] Articles 3, 49.2 i 45 del Conveni d’Istanbul