25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

De nou 25 de novembre; de nou la necessitat de denunciar totes i cadascuna de les violències que pateixen les dones pel fet de ser dones; de nou la necessitat de visibilitzar la institucionalització de la violència, amb estructures polítiques, econòmiques, socials i culturals  que ens impedeixen desenvolupar-nos com a ciutadanes de ple dret.

En qualsevol part del món, les dones continuen tenint un accés menor i més difícil als recursos, als mitjans de producció i a un treball digne. El rostre de la pobresa, en qualsevol part del món, és femení.

En alguns països, les dones són segrestades o inclús assassinades perquè decideixen estudiar en lloc de casar-se, són violades i explotades sexualment, esclavitzades, mutilades, esterilitzades …

A Europa, una de cada tres dones d’entre 18 a 74 anys ha experimentat violència física o sexual[i].

Dues de les empreses tecnològiques més importants del món, Apple i Facebook, proposen per atraure i retenir el talent femení i, alhora, aconseguir la tan “desitjada” i necessària conciliació de la vida laboral i familiar, facilitar la congelació dels òvuls de les seves treballadores. Res es diu de la coresponsabilitat dels homes i, menys encara, d’un canvi de model productiu, on les tasques de cura i atenció a les persones siguin el centre de les polítiques econòmiques i socials.

A Espanya, durant aquest últim any, milers de dones i també molts homes s’han manifestat i mobilitzat per evitar l’aprovació de la llei sobre l’avortament més restrictiva de la democràcia i que, suposava de nou, un atemptat contra els drets sexuals i reproductius de les dones; hem hagut d’escoltar per part d’un batlle d’una gran ciutat que les violacions són coses que passen i que no es poden evitar; hem vist com el Ministerio del Interior, per defugir d’aquest tipus d’agressions, recomanava en la seva web  córrer les cortines quan s’estigués a casa,  no posar el nom en la bústia en cas de viure sola, portar un xiulet o fins i tot, parlar i tranquil·litzar al futur agressor en cas de no poder evitar l’agressió; hem sentit també les declaracions, polèmiques però certes, de la Presidenta del Círculo de Empresarios, segons la qual contractar a dones d’entre 25 a 45 anys és un problema per les càrregues familiars que aquestes tenen o poden tenir; hem escoltat a la Ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad dir que el permís de paternitat no s’ampliarà per qüestions econòmiques accentuant, encara més, la divisió sexual del treball, hem de reconèixer, que 10 anys després de l’aprovació de la Llei integral contra la violència de gènere, moltes de les mesures destinades a la prevenció, la detecció i l’especialització de professionals dels diferents àmbits d’intervenció no s’han posat en marxa per manca de recursos, hem de lamentar la mort de 44 dones a mans de les seves parelles o ex-parelles …

Lluitar contra la violència envers les dones és trencar les barreres mentals i remoure tots els obstacles polítics, econòmics, socials i culturals que la legitimen i perpetuen en totes les parts del món i en totes les esferes de la vida.

Lluitar contra la violència envers les dones és canviar la seva vida, garantint-ne els seus drets fonamentals, lluitar contra la violència envers les dones és canviar la vida de la tota la població.

 


[i] Dades de la Macroenquesta realitzada per l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea a 42.000 dones dels 28 països membres i presentada al primer trimestre del 2014. Es tracta del major estudi realitzat sobre aquesta matèria a tot el món.

Comments are closed.