8 de març de 2014. Dia Internacional de les Dones

Han passat ja més de 6 anys des de que s’iniciés oficialment la crisi mundial que sembla no tenir fi.

En els últims temps, nombrosos organismes i institucions nacionals i internacionals afirmen que per sortir-ne és necessari i fonamental que més dones s’incorporin al mercat de treball. D’aquesta manera, no deixarem perdre el coneixement i el talent femení que actualment s’està malgastant, i la Igualtat en l’àmbit laboral farà que es dispari el PIB.

Malgrat que ara el debat ha entrat en el terreny econòmic i ja no es propugna la Igualtat únicament des d’un criteri de justícia social entre dones i homes, malauradament, la subordinació i la discriminació laboral són una realitat per a la gran majoria de dones actives.

A mesura que augmenta la presència femenina en el mercat de treball, continuen i s’agreugen els factors estructurals ja existents, alhora que apareixen de nous.

La foto fixa del mercat laboral a Espanya ens mostra com la divisió sexual del treball i la no-valoració econòmica i social del treball reproductiu i de cura caracteritzen la participació de dones i homes en el mateix.

La inactivitat laboral continua tenint rostre femení, l’atur de les dones espanyoles és el més elevat d’Europa, la seva vida laboral es mou en un contínuum entre formalitat i informalitat, la precarietat laboral, la segregació ocupacional, la feminització de l’economia submergida, la bretxa salarial i l’assetjament sexual continuen existint i qüestionen així l’èxit de les polítiques a favor de la Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes desenvolupades en els últims anys.

Les desigualtats de gènere, lluny de desaparèixer, s’han transformat a la vegada que el propi mercat de treball, cada cop més desregularitzat i precaritzat. Unes desigualtats que són més evidents entre els col·lectius de dones amb pitjors condicions, però que tampoc desapareixen entre aquelles més qualificades i en una posició millor per aconseguir un treball en Igualtat de condicions respecte dels seus companys.

Sembla clar, doncs, que fins que no s’adoptin mesures que remoguin la divisió sexual del treball i que col·loquin l’atenció i la cura a les persones com una prioritat, les dones continuaran sense poder escollir lliurement.

Des d’ACPIG defensem i treballem per aconseguir una veritable Igualtat que permeti que dones i homes puguin desenvolupar tot el seu potencial.

Comments are closed.