Acabem el 2013 i comencem el 2014

Sovint, quan arriben aquestes dates gairebé tothom revisa l’any que està per finalitzar alhora que fa un llistat d’intencions pel que s’acosta.

  • Enguany, tal com recull el Global Gender Cap, informe que publica anualment el Foro Económico Mundial per mesurar l’evolució de la igualtat de gènere al món, reflecteix que en els últims anys Espanya ha patit un dels descensos més dramàtics, passant del lloc número 11 en el 2010 al 30 que ocupa actualment.

L’estat del benestar, entès com el paraigües que acull la igualtat de drets i serveis necessaris per a la ciutadania, està trontollant, essent encara més visibles les desigualtats.

  • Tot i que el Fondo Monetario Internacional ha defensat que la igualtat de gènere en el treball dispararà el PIB, constatant en el seu informe els beneficis que tindrà per a les economies mundials una participació equitativa de dones i homes en el mercat de treball, l’aplicació de mesures adreçades a la seva consecució no han estat posades en pràctica.
  • El 20 de novembre de 2013 el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte publica al BOE el Real Decreto 779/2013, de l’11 d’octubre, pel qual s’estableix el títol de Tècnic Superior en Promoció de la Igualtat de Gènere i es fixen els seus ensenyaments mínims.

La competència general d’aquest nou títol consisteix en programar, desenvolupar i avaluar intervencions relacionades amb la promoció de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes. Per situar-nos en algunes dades d’especial rellevància destaquem els següents articles:

En la Identificació del títol(Cap. II, art. 2) el títol s’emmarca en la denominació de Promoció d’Igualtat de Gènere, en un nivell de Formació Professional de Grau Superior, amb una durada de 2.000 hores, i emmarcat en la família professionals de Serveis Socioculturals i a la Comunitat.

Les persones que obtenen aquest títol, on es refereix a l’Entorn professional (Cap. II, art. 7), exerceixen la seva activitat en l’àmbit públic i privat, en el sector de la prestació de serveis d’igualtat de gènere, en diferents institucions i entitats que ofereixen serveis de caràcter econòmic i comunitari orientats a la igualtat efectiva de dones i homes: associacions, fundacions, institucions, sindicats, empreses, consultores, serveis municipals, organismes d’igualtat i centres comunitaris, entre d’altres.

Segons s’indica, les ocupacions i llocs de treball més rellevants són els següents:

  • Promotor o promotora d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes.
  • Promotor o promotora per a la igualtat efectiva de dones i homes.
  • Tècnic o tècnica de suport en matèria d’igualtat efectiva de dones i homes.

A cop d’ull aquesta nova titulació sembla un primer pas per avançar en la implementació de les polítiques d’igualtat de gènere, tanmateix cal preguntar-se:

  • La professionalització de la nostra feina és un dels seus objectius?.
  • Les atribucions són proporcionals al nivell de formació?.
  • L’ocupació de tècnic o tècnica de suport implica que es preveu regular l’exercici de la nostra professió amb formació universitària i coneixements específics en igualtat de gènere?.

Avui dia, les professionals i els professionals de la igualtat de gènere que desenvolupen aquest treball tenen una capacitació acadèmica superior que permet donar cobertura a necessitats més complexes.

Així doncs, delegar un alt nivell de competències en un perfil formatiu bàsic tot prescindint d’un de major qualificació pot esdevenir una devaluació de la nostra professió.

És evident que establir legalment aquesta tasca té una incidència directa entre la categoria professional i el seu reconeixement en el mercat laboral. És per això que ens qüestionem si aquesta regulació suposarà una major precarietat de la nostra feina.

  • Actualment, a Catalunya, els grups parlamentaris estan treballant la Proposició de Llei per a una Nova Ciutadania i per a la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes. En el seu redactat es recull en diversos articles la figura de la/del professional d’igualtat de dones i homes, tant en el sector públic com privat. En el primer es contempla tant el foment d’aquesta figura com la d’impulsar la regulació i el sistema de capacitació i formació d’aquest col·lectiu professional i, en el segon, programes de suport i d’assessorament per incorporar-la.

Com en moltes altres feines poden haver-hi diferents graus, promocionar accions envers la igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes no s’ha de confondre en tenir prou capacitació per fer una diagnosi, dissenyar i avaluar la transversalitat de gènere en una institució o empresa.

Lleis com aquesta avalen l’aplicació de mecanismes per garantir el dret a la igualtat efectiva de dones i homes, la qual cosa suposa un avenç. Tanmateix, la implementació de mesures per afavorir l’equitat de gènere pot establir-se en diversos nivells de coneixements, el que determina els resultats així com el seu lloc en el mercat de treball.

Ens trobem en un moment d’importants canvis que condicionen l’evolució dels perfils professionals. Aquesta llei té intenció de promoure la incorporació de la perspectiva de gènere en el catàleg de qualificacions professionals i la inclusió com a noves qualificacions d’activitats que realitzen de forma, gairebé, exclusiva les dones. Donada l’especificitat de les intervencions considerem necessari que estiguin portades a terme, tant en l’àmbit públic com en el privat, per professionals amb una formació específica, adequada i suficient en la matèria, tant per garantir un bon servei professional com perquè les persones que l’exerceixen ho facin en condicions de lleial competència.

Des d’ACPIG seguirem treballant en la defensa de la nostra professió, tot manifestant el desig que en el 2014 ens acompanyeu en aquest viatge.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE PROFESSIONALS DE LA IGUALTAT DE GÈNERE

Barcelona, 31 de desembre de 2013

 

Comments are closed.