Category Archives: 8 de març

8 de març 2015. Dia Internacional de les Dones

Enguany es compleixen 20 anys de la Conferència de Beijing, la IV Conferència Mundial sobre la Dona organitzada per Nacions Unides i que va marcar un important punt d’inflexió per a l’agenda mundial en matèria d’igualtat de gènere. La Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, adoptada de forma unànime per 189 països, constituïa un programa a favor de l’apoderament de les dones i plantejava 12 àmbits crítics que suposen un obstacle pel seu avenç, com són: la pobresa, l’accés desigual a l’educació, la falta i l’accés desigual a la salut, la violència contra les dones, la seva vulnerabilitat en els conflictes armats, la desigualtat en les estructures econòmiques, la desigualtat en el poder i la presa de decisions, la manca de mecanismes institucionals per millorar la seva situació, la falta de respecte i la protecció inadequada dels seus drets com a drets humans, la seva subrepresentació en els mitjans de comunicació, la desigualtat en la gestió dels recursos naturals i en la salvaguarda del medi ambient i la discriminació i violacions que pateixen les nenes.

La Plataforma d’Acció acordada a la IV Conferència Mundial de la Dona i la Convenció per a l’Eliminació de tota forma de discriminació de la Dona (CEDAW), adoptada per Nacions Unides al 1979 i ratificada per 187 estats, entre ells Espanya, segueixen sent el referent de les polítiques d’igualtat.

El passat novembre, l’informe[1] presentat per la Plataforma CEDAW Sombra España, una plataforma formada per més de 50 organitzacions no governamentals de dones, cooperació internacional i drets humans, i signat per més de 260 organitzacions i col·lectius de la societat civil, denunciava que al nostre país els deures en matèria d’igualtat i polítiques de gènere no s’han complert durant els últims anys. Aquest informe evidencia que lluny de complir amb la Convenció, l’estat espanyol està duent a terme un progressiu desmantellament de les polítiques d’igualtat.

Entre d’altres qüestions, l’informe denuncia que de 2009 a 2014 s’ha reduït un 23% el pressupost en matèria de violència de gènere; que en la nova llei d’educació (LOMCE) no es fa esmena al foment de la igualtat entre dones i homes, es justifica la segregació per sexe a les aules i es concedeix finançament públic a alguns dels centres que segreguen; que el deteriorament del mercat de treball ha incidit molt més en les dones però que les mesures per fomentar l’ocupació en plena crisis econòmica han anat dirigides, principalment, a sectors masculinitzats; que el pressupost destinat a polítiques d’igualtat ha estat retallat un 49% a nivell estatal i el de les CCAA un 32% de mitja i que la nova Llei de bases de règim local ha eliminat les competències d’igualtat en l’àmbit territorial, contravenint allò establert en l’article 9.2 de la Constitució Espanyola, la Carta Europea d’Igualtat de Dones i Homes i les recomanacions del propi Comitè de la CEDAW i que existeix una falta de compromís amb els drets sexuals i reproductius de les dones i una vulneració constant del seu dret a la salut. 

Malauradament i tal i com ens evidencien les dades, no s’han acomplert els objectius marcats, ni a nivell internacional ni tampoc nacional, trobant-nos en un moment de pèrdua de molts dels drets lluitats per moltes persones durant anys i anys. 

És per això que des d’ACPIG no podem deixar de sumar-nos a aquesta denúncia i convidar a totes les persones, dones i homes, que creuen que la igualtat de gènere farà un món més just, a participar en les accions que als diferents territoris es duran a terme per commemorar el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones.



[1] Informe sombra 2008-2013 sobre la aplicación en España de la Convención para la Eliminación de toda forma de discriminación contra las mujeres (CEDAW). El Comitè  la CEDAW interpel·la a la societat civil dels Estats per a que elaborin els seus propis informes amb la finalitat de millorar el coneixement i la comprensió de la realitat en matèria d’igualtat més allà de la visió governamental.

8 de març de 2014. Dia Internacional de les Dones

Han passat ja més de 6 anys des de que s’iniciés oficialment la crisi mundial que sembla no tenir fi.

En els últims temps, nombrosos organismes i institucions nacionals i internacionals afirmen que per sortir-ne és necessari i fonamental que més dones s’incorporin al mercat de treball. D’aquesta manera, no deixarem perdre el coneixement i el talent femení que actualment s’està malgastant, i la Igualtat en l’àmbit laboral farà que es dispari el PIB.

Malgrat que ara el debat ha entrat en el terreny econòmic i ja no es propugna la Igualtat únicament des d’un criteri de justícia social entre dones i homes, malauradament, la subordinació i la discriminació laboral són una realitat per a la gran majoria de dones actives.

A mesura que augmenta la presència femenina en el mercat de treball, continuen i s’agreugen els factors estructurals ja existents, alhora que apareixen de nous.

La foto fixa del mercat laboral a Espanya ens mostra com la divisió sexual del treball i la no-valoració econòmica i social del treball reproductiu i de cura caracteritzen la participació de dones i homes en el mateix.

La inactivitat laboral continua tenint rostre femení, l’atur de les dones espanyoles és el més elevat d’Europa, la seva vida laboral es mou en un contínuum entre formalitat i informalitat, la precarietat laboral, la segregació ocupacional, la feminització de l’economia submergida, la bretxa salarial i l’assetjament sexual continuen existint i qüestionen així l’èxit de les polítiques a favor de la Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes desenvolupades en els últims anys.

Les desigualtats de gènere, lluny de desaparèixer, s’han transformat a la vegada que el propi mercat de treball, cada cop més desregularitzat i precaritzat. Unes desigualtats que són més evidents entre els col·lectius de dones amb pitjors condicions, però que tampoc desapareixen entre aquelles més qualificades i en una posició millor per aconseguir un treball en Igualtat de condicions respecte dels seus companys.

Sembla clar, doncs, que fins que no s’adoptin mesures que remoguin la divisió sexual del treball i que col·loquin l’atenció i la cura a les persones com una prioritat, les dones continuaran sense poder escollir lliurement.

Des d’ACPIG defensem i treballem per aconseguir una veritable Igualtat que permeti que dones i homes puguin desenvolupar tot el seu potencial.