Category Archives: commemoracions

8 de març 2015. Dia Internacional de les Dones

Enguany es compleixen 20 anys de la Conferència de Beijing, la IV Conferència Mundial sobre la Dona organitzada per Nacions Unides i que va marcar un important punt d’inflexió per a l’agenda mundial en matèria d’igualtat de gènere. La Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, adoptada de forma unànime per 189 països, constituïa un programa a favor de l’apoderament de les dones i plantejava 12 àmbits crítics que suposen un obstacle pel seu avenç, com són: la pobresa, l’accés desigual a l’educació, la falta i l’accés desigual a la salut, la violència contra les dones, la seva vulnerabilitat en els conflictes armats, la desigualtat en les estructures econòmiques, la desigualtat en el poder i la presa de decisions, la manca de mecanismes institucionals per millorar la seva situació, la falta de respecte i la protecció inadequada dels seus drets com a drets humans, la seva subrepresentació en els mitjans de comunicació, la desigualtat en la gestió dels recursos naturals i en la salvaguarda del medi ambient i la discriminació i violacions que pateixen les nenes.

La Plataforma d’Acció acordada a la IV Conferència Mundial de la Dona i la Convenció per a l’Eliminació de tota forma de discriminació de la Dona (CEDAW), adoptada per Nacions Unides al 1979 i ratificada per 187 estats, entre ells Espanya, segueixen sent el referent de les polítiques d’igualtat.

El passat novembre, l’informe[1] presentat per la Plataforma CEDAW Sombra España, una plataforma formada per més de 50 organitzacions no governamentals de dones, cooperació internacional i drets humans, i signat per més de 260 organitzacions i col·lectius de la societat civil, denunciava que al nostre país els deures en matèria d’igualtat i polítiques de gènere no s’han complert durant els últims anys. Aquest informe evidencia que lluny de complir amb la Convenció, l’estat espanyol està duent a terme un progressiu desmantellament de les polítiques d’igualtat.

Entre d’altres qüestions, l’informe denuncia que de 2009 a 2014 s’ha reduït un 23% el pressupost en matèria de violència de gènere; que en la nova llei d’educació (LOMCE) no es fa esmena al foment de la igualtat entre dones i homes, es justifica la segregació per sexe a les aules i es concedeix finançament públic a alguns dels centres que segreguen; que el deteriorament del mercat de treball ha incidit molt més en les dones però que les mesures per fomentar l’ocupació en plena crisis econòmica han anat dirigides, principalment, a sectors masculinitzats; que el pressupost destinat a polítiques d’igualtat ha estat retallat un 49% a nivell estatal i el de les CCAA un 32% de mitja i que la nova Llei de bases de règim local ha eliminat les competències d’igualtat en l’àmbit territorial, contravenint allò establert en l’article 9.2 de la Constitució Espanyola, la Carta Europea d’Igualtat de Dones i Homes i les recomanacions del propi Comitè de la CEDAW i que existeix una falta de compromís amb els drets sexuals i reproductius de les dones i una vulneració constant del seu dret a la salut. 

Malauradament i tal i com ens evidencien les dades, no s’han acomplert els objectius marcats, ni a nivell internacional ni tampoc nacional, trobant-nos en un moment de pèrdua de molts dels drets lluitats per moltes persones durant anys i anys. 

És per això que des d’ACPIG no podem deixar de sumar-nos a aquesta denúncia i convidar a totes les persones, dones i homes, que creuen que la igualtat de gènere farà un món més just, a participar en les accions que als diferents territoris es duran a terme per commemorar el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones.



[1] Informe sombra 2008-2013 sobre la aplicación en España de la Convención para la Eliminación de toda forma de discriminación contra las mujeres (CEDAW). El Comitè  la CEDAW interpel·la a la societat civil dels Estats per a que elaborin els seus propis informes amb la finalitat de millorar el coneixement i la comprensió de la realitat en matèria d’igualtat més allà de la visió governamental.

25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

De nou 25 de novembre; de nou la necessitat de denunciar totes i cadascuna de les violències que pateixen les dones pel fet de ser dones; de nou la necessitat de visibilitzar la institucionalització de la violència, amb estructures polítiques, econòmiques, socials i culturals  que ens impedeixen desenvolupar-nos com a ciutadanes de ple dret.

En qualsevol part del món, les dones continuen tenint un accés menor i més difícil als recursos, als mitjans de producció i a un treball digne. El rostre de la pobresa, en qualsevol part del món, és femení.

En alguns països, les dones són segrestades o inclús assassinades perquè decideixen estudiar en lloc de casar-se, són violades i explotades sexualment, esclavitzades, mutilades, esterilitzades …

A Europa, una de cada tres dones d’entre 18 a 74 anys ha experimentat violència física o sexual[i].

Dues de les empreses tecnològiques més importants del món, Apple i Facebook, proposen per atraure i retenir el talent femení i, alhora, aconseguir la tan “desitjada” i necessària conciliació de la vida laboral i familiar, facilitar la congelació dels òvuls de les seves treballadores. Res es diu de la coresponsabilitat dels homes i, menys encara, d’un canvi de model productiu, on les tasques de cura i atenció a les persones siguin el centre de les polítiques econòmiques i socials.

A Espanya, durant aquest últim any, milers de dones i també molts homes s’han manifestat i mobilitzat per evitar l’aprovació de la llei sobre l’avortament més restrictiva de la democràcia i que, suposava de nou, un atemptat contra els drets sexuals i reproductius de les dones; hem hagut d’escoltar per part d’un batlle d’una gran ciutat que les violacions són coses que passen i que no es poden evitar; hem vist com el Ministerio del Interior, per defugir d’aquest tipus d’agressions, recomanava en la seva web  córrer les cortines quan s’estigués a casa,  no posar el nom en la bústia en cas de viure sola, portar un xiulet o fins i tot, parlar i tranquil·litzar al futur agressor en cas de no poder evitar l’agressió; hem sentit també les declaracions, polèmiques però certes, de la Presidenta del Círculo de Empresarios, segons la qual contractar a dones d’entre 25 a 45 anys és un problema per les càrregues familiars que aquestes tenen o poden tenir; hem escoltat a la Ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad dir que el permís de paternitat no s’ampliarà per qüestions econòmiques accentuant, encara més, la divisió sexual del treball, hem de reconèixer, que 10 anys després de l’aprovació de la Llei integral contra la violència de gènere, moltes de les mesures destinades a la prevenció, la detecció i l’especialització de professionals dels diferents àmbits d’intervenció no s’han posat en marxa per manca de recursos, hem de lamentar la mort de 44 dones a mans de les seves parelles o ex-parelles …

Lluitar contra la violència envers les dones és trencar les barreres mentals i remoure tots els obstacles polítics, econòmics, socials i culturals que la legitimen i perpetuen en totes les parts del món i en totes les esferes de la vida.

Lluitar contra la violència envers les dones és canviar la seva vida, garantint-ne els seus drets fonamentals, lluitar contra la violència envers les dones és canviar la vida de la tota la població.

 


[i] Dades de la Macroenquesta realitzada per l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea a 42.000 dones dels 28 països membres i presentada al primer trimestre del 2014. Es tracta del major estudi realitzat sobre aquesta matèria a tot el món.