Category Archives: commemoracions

25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

Un any més. I com sempre, la necessitat i l’obligació de reflexionar.

Al llarg dels més de 10 anys de recorregut de la nostra entitat hem volgut aprofitar aquesta data per  explicar, aprofundir i denunciar les violències masclistes.

Hem explicat què i quines són; quines són les seves causes i les seves conseqüències; com la seva institucionalització en els diferents àmbits de la vida pública i privada fan possible la seva permanència i el que és pitjor, la legitimen i, hem reclamat i continuarem fent-ho, més recursos pel seu abordatge des d’una perspectiva integral i reparadora per a les dones.

Ens hem fet ressò d’algunes notícies succeïdes, que per molt increïbles que semblessin eren, malauradament, certes i exemplificaven la transformació o el rearmament del masclisme davant dels avanços imparables del feminisme.

Hem presenciat i hem participat també en la presa de consciència de la nostra societat davant d’aquests intents de retrocés i ens hem il·lusionat amb les manifestacions públiques d’apoderament i sororitat ocorregudes, especialment, en els últims dos anys.

A data d’avui, 2019, continuem fent aquest escrit i aquesta reflexió des de la indignació: la indignació que ens produeix la desigualtat quotidiana que patim les dones pel sol fet de ser-ho i, sobre tot, la indignació que produeix la violència, sigui quina sigui, com a manifestació més extrema. La indignació que produeix la interseccionalitat de les violències i la ceguera en no voler-les veure.

Però també fem aquest escrit i aquesta reflexió des del convenciment que dóna saber que lluitar per una societat lliure de violències vers les dones és una societat millor, que lluitar per una societat sense masclisme és canviar la vida de tota la població. I per això, any rere any, fem aquest escrit i aquesta reflexió també amb molta il·lusió.

no-a-la-violencia-de-genere

8 de març 2015. Dia Internacional de les Dones

Enguany es compleixen 20 anys de la Conferència de Beijing, la IV Conferència Mundial sobre la Dona organitzada per Nacions Unides i que va marcar un important punt d’inflexió per a l’agenda mundial en matèria d’igualtat de gènere. La Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, adoptada de forma unànime per 189 països, constituïa un programa a favor de l’apoderament de les dones i plantejava 12 àmbits crítics que suposen un obstacle pel seu avenç, com són: la pobresa, l’accés desigual a l’educació, la falta i l’accés desigual a la salut, la violència contra les dones, la seva vulnerabilitat en els conflictes armats, la desigualtat en les estructures econòmiques, la desigualtat en el poder i la presa de decisions, la manca de mecanismes institucionals per millorar la seva situació, la falta de respecte i la protecció inadequada dels seus drets com a drets humans, la seva subrepresentació en els mitjans de comunicació, la desigualtat en la gestió dels recursos naturals i en la salvaguarda del medi ambient i la discriminació i violacions que pateixen les nenes.

La Plataforma d’Acció acordada a la IV Conferència Mundial de la Dona i la Convenció per a l’Eliminació de tota forma de discriminació de la Dona (CEDAW), adoptada per Nacions Unides al 1979 i ratificada per 187 estats, entre ells Espanya, segueixen sent el referent de les polítiques d’igualtat.

El passat novembre, l’informe[1] presentat per la Plataforma CEDAW Sombra España, una plataforma formada per més de 50 organitzacions no governamentals de dones, cooperació internacional i drets humans, i signat per més de 260 organitzacions i col·lectius de la societat civil, denunciava que al nostre país els deures en matèria d’igualtat i polítiques de gènere no s’han complert durant els últims anys. Aquest informe evidencia que lluny de complir amb la Convenció, l’estat espanyol està duent a terme un progressiu desmantellament de les polítiques d’igualtat.

Entre d’altres qüestions, l’informe denuncia que de 2009 a 2014 s’ha reduït un 23% el pressupost en matèria de violència de gènere; que en la nova llei d’educació (LOMCE) no es fa esmena al foment de la igualtat entre dones i homes, es justifica la segregació per sexe a les aules i es concedeix finançament públic a alguns dels centres que segreguen; que el deteriorament del mercat de treball ha incidit molt més en les dones però que les mesures per fomentar l’ocupació en plena crisis econòmica han anat dirigides, principalment, a sectors masculinitzats; que el pressupost destinat a polítiques d’igualtat ha estat retallat un 49% a nivell estatal i el de les CCAA un 32% de mitja i que la nova Llei de bases de règim local ha eliminat les competències d’igualtat en l’àmbit territorial, contravenint allò establert en l’article 9.2 de la Constitució Espanyola, la Carta Europea d’Igualtat de Dones i Homes i les recomanacions del propi Comitè de la CEDAW i que existeix una falta de compromís amb els drets sexuals i reproductius de les dones i una vulneració constant del seu dret a la salut. 

Malauradament i tal i com ens evidencien les dades, no s’han acomplert els objectius marcats, ni a nivell internacional ni tampoc nacional, trobant-nos en un moment de pèrdua de molts dels drets lluitats per moltes persones durant anys i anys. 

És per això que des d’ACPIG no podem deixar de sumar-nos a aquesta denúncia i convidar a totes les persones, dones i homes, que creuen que la igualtat de gènere farà un món més just, a participar en les accions que als diferents territoris es duran a terme per commemorar el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones.



[1] Informe sombra 2008-2013 sobre la aplicación en España de la Convención para la Eliminación de toda forma de discriminación contra las mujeres (CEDAW). El Comitè  la CEDAW interpel·la a la societat civil dels Estats per a que elaborin els seus propis informes amb la finalitat de millorar el coneixement i la comprensió de la realitat en matèria d’igualtat més allà de la visió governamental.