Category Archives: dones

8M 2018, Dia Internacional de les Dones: Vaga Feminista

Aquest any 2018 es commemorarà el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, d’una manera diferent, contundent i significativa: s’ha convocat una Vaga Feminista que pretén anar més enllà del que s’identifica com atur laboral. Una vaga que pretén assolir també altres treballs i espais: el de les cures, el consum, la vida estudiantil i la vida associativa.

Des de la junta directiva d’ACPIG s’ha acordat el suport de l’entitat a la vaga feminista del 8 de març. Creiem que és important sumar forces davant el que es perfila com un esdeveniment històric. Tot i així, com a entitat professional, som conscients de la diversitat d’opinions que pot haver-hi entre les persones associades cap a algunes de les reivindicacions recollides en el manifest del 8M.

Per això, volem remarcar el respecte d’ACPIG a aquesta diversitat i el compromís essencial de l’entitat amb la lluita contra les desigualtats de gènere, en especial contra aquelles que condicionen la participació femenina en el mercat de treball.

Totes les dones patim el masclisme en l’àmbit laboral, ja sigui en forma de bretxa salarial, sostre de vidre, penalització per maternitat o assetjament sexual. Nosaltres, com a professionals de la igualtat de gènere, ens enfrontem a més al repte específic d’haver de combatre els biaixos ideològics que determinen la sots-valoració, i conseqüent precarització, de les professions feminitzades.

El 8 de març segueix sent una data de reivindicació imprescindible. ACPIG se suma a les mobilitzacions per reclamar el reconeixement de les qualificacions i l’expertesa exigides en l’exercici de les nostres professions. Reivindiquem la necessitat de regular l’activitat professional i fer efectiu el desplegament d’una llei que preveu la implantació d’una figura qualificada com a requisit imprescindible per a assolir una veritable igualtat de gènere.

En els següents enllaços trobareu informació sobre la vaga:

Tots els detalls de la manifestació feminista del 8 de març i la vaga de dones: https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20180305/tots-els-detalls-de-la-manifestacio-feminista-del-8-de-marc-i-la-vaga-de-dones-6669027

Vaga Feminista i Manifest 8M: https://vagafeminista.cat/

Manifest “Las periodistas paramos”: https://lasperiodistasparamos.wordpress.com/

Els sindicats esperen un 8-M que marqui “un abans i un després” en matèria d’igualtat
https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20180306/sindicats-8-m-marqui-abans-despres-materia-igualtat-6670969

Convocatorias 8 de marzo 2018 -Día Internacional de las Mujeres. #HuelgaFeminista
http://www.feministas.org/convocatorias-8-de-marzo-2018-dia.html

Hacia la Huelga Feminista: http://hacialahuelgafeminista.org/

¿Por qué la huelga feminista del 8 de marzo es diferente a todas las demás? http://www.publico.es/sociedad/8m-huelga-feminista-8-marzo-diferente.html

Huelga feminista 2018: horario y recorrido de las manifestaciones del 8 de marzo http://www.europapress.es/sociedad/noticia-huelga-feminista-2018-horario-recorrido-manifestaciones-20180305145533.html
vaga feminista

 

 

 

 

Drets Sexuals i Reproductius (DSiR), situació actual

Autora: Maria Segura Lechuga (Infermera Llevadora i sòcia d’ACPIG)

Al llarg de les darreres dècades, el moviment feminista ha lluitat per constatar les repercussions derivades de la perspectiva androcèntrica i etnocèntrica que fonamenta la declaració dels Drets Humans (DDHH) de l’any 1948. Així, l’any 1979 a la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona es va elaborar el primer instrument internacional per tractar específicament la discriminació a la que es veuen sotmeses les dones a través de la cultura, però no va ser fins l’any 1993 quan Nacions Unides va reconèixer els drets de les Dones com a Drets Humans, condemnant les diferents formes de violència a la qual són sotmeses. Al 1994, a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament, s’introduiria a l’agenda internacional la noció sobre la salut sexual i reproductiva, reconeixent per primera vegada els drets reproductius dintre dels drets humans a protegir i, posteriorment, a la Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing, s’ampliaria l’abast dels drets de les dones a través del reconeixement dels drets sexuals.

Malgrat els avenços jurídics, any rere any, es continua verificant com la dona continua sent exposada a les múltiples formes de discriminació i violència alhora en què l’exercici dels Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) es denega, dificultant o impossibilitant, exercir de ple el control sobre el propi cos i sexualitat.

Women's Anti Trump rally in Switzerland
(Women’s Anti Trump rally in Switzerland – 22/01/2017)

L’estructura de Nacions Unides i la forma en com estan articulats els fons, programes i agències, la transversalitat de les polítiques de gènere a l’agenda dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) juntament amb l’innegable impacte de les polítiques d’austeritat adoptades a l’Estat Espanyol, han afavorit l’actual clima de retrocés dels DSiR. Explica la sociòloga Sylvia Walby que aquells estats que tenen adoptat un règim de gènere domèstic es caracteritzen per relegar les dones a l’esfera privada, dificultant-ne l’autonomia i empoderament. Seguint aquesta premissa, i tenint en compte les reformes laborals realitzades els darrers anys, les retallades de l’estat del benestar i les polítiques d’igualtat, a més de la progressiva privatització dels serveis, no és difícil comprendre l’associació existent entre tal context i les repercussions assenyalades a pels múltiples informes que a nivell europeu, estatal i autonòmic posen en relleu les desigualtats i discriminacions de gènere als àmbits sexual i reproductiu.

Per exemple, a l’informe Deficiencias e inequidad en los servicios de salud sexual y reproductiva en España, algunes de les conclusions es refereixen a les limitacions d’accés als mètodes anticonceptius; la descapitalització del pressupost econòmic en matèries relacionades amb la prevenció del VIH; l’excessiva medicalització de l’embaràs i el part (especialment a centres privats); l’escassa resposta institucional i absència de polítiques públiques al marc d’accés, assistència, protecció, justícia i reparació de la violència sexual; la desigualtat territorial pel que fa l’atenció a les víctimes i supervivents de la violència de gènere; la realització majoritària de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a centres privats; o l’enfocament del control migratori per sobre de la protecció internacional per a les víctimes de la tracta, entre d’altres.

A Catalunya encetem el 2017 amb l’amarg regust de les evidències presentades als diferents estudis que, de la mateixa manera, durant l’any anterior apuntaven de forma unànime les mancances relatives a la disponibilitat i accés als serveis involucrats en la prestació d’atenció sexual i reproductiva. Malgrat comptar amb un programa propi d’anticoncepció vigent des del 2007, el propi protocol català remarca la heterogeneïtat dels programes de promoció, prevenció i atenció de la salut sexual i reproductiva. Una de les grans carpetes amb majors carències és la referida a l’educació sexual: aquesta consta a nombroses lleis estatals i catalanes però en cap d’elles s’estableix l’obligatorietat ni s’expressen els mitjans que concreten la seva implementació. A més, els temes referits a l’afectivitat i sexualitat s’han eliminat del currículum acadèmic arrel de la darrera modificació de la llei LOMCE d’educació, la qual cosa implica que l’educació sexual a Catalunya depengui, fonamentalment, de la voluntat que presentin els  equips directius dels centres. El projecte Agendes de Drets Sexuals i Reproductius, a més d’alertar sobre la pèrdua de garanties en relació als DSiR va presentar el darrer any els resultats de la seva investigació “L’educació afectiva i sexual: un dret, una prioritat”, estudi centrat en les iniciatives educatives, al ser concebudes pels ODS com un dels elements claus per la promoció de la salut i els drets humans. Les conclusions revelen les desigualtats derivades de la manca d’obligatorietat; la deficient coordinació dintre l’administració pública; els defectes i limitacions que suposa que l’enfocament pedagògic de la majoria d’intervencions siguin de caràcter preventiu, lluny de les recomanacions i actuacions portades a terme pel model integral amb perspectiva de gènere.

En aquesta mateixa línia, SIDA STUDI va presentar a finals del 2016 els resultats de l’impacte de les seves accions d’educació afectivosexual finalitzades l’any anterior. Es van observar aspectes com les pràctiques sexuals, la prevenció d’infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats, qüestions relacionades amb les habilitats personals i capacitat de negociació, mites relacionats amb el cos i el plaer, estereotips de gènere, i aspectes de la identitat personal (orientació, expressió sexual). Igualment, les conclusions remarcaven la no garantia dels drets sexuals i reproductius dels i de les joves perquè “no disposen i no se’l proporciona una educació sexual universal, de qualitat i fomentada en aquests drets des dels centres d’ensenyament”.

Combatre les desigualtats de gènere no pot quedar relegat a la seva formulació en marcs jurídics internacionals i als instruments dels drets humans de les dones: tals reconeixements no són suficients per materialitzar-ne el ple dret i superar el model referencial que suposa el sistema patriarcal. És imprescindible i necessària la dotació feminista als continguts de les polítiques, intervencions i agents locals per tal possibilitar i concretar la superació d’un model que perpetua la dominació, discriminació i violència de les dones.