Category Archives: dones

Drets Sexuals i Reproductius (DSiR), situació actual

Autora: Maria Segura Lechuga (Infermera Llevadora i sòcia d’ACPIG)

Al llarg de les darreres dècades, el moviment feminista ha lluitat per constatar les repercussions derivades de la perspectiva androcèntrica i etnocèntrica que fonamenta la declaració dels Drets Humans (DDHH) de l’any 1948. Així, l’any 1979 a la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona es va elaborar el primer instrument internacional per tractar específicament la discriminació a la que es veuen sotmeses les dones a través de la cultura, però no va ser fins l’any 1993 quan Nacions Unides va reconèixer els drets de les Dones com a Drets Humans, condemnant les diferents formes de violència a la qual són sotmeses. Al 1994, a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament, s’introduiria a l’agenda internacional la noció sobre la salut sexual i reproductiva, reconeixent per primera vegada els drets reproductius dintre dels drets humans a protegir i, posteriorment, a la Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing, s’ampliaria l’abast dels drets de les dones a través del reconeixement dels drets sexuals.

Malgrat els avenços jurídics, any rere any, es continua verificant com la dona continua sent exposada a les múltiples formes de discriminació i violència alhora en què l’exercici dels Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) es denega, dificultant o impossibilitant, exercir de ple el control sobre el propi cos i sexualitat.

Women's Anti Trump rally in Switzerland
(Women’s Anti Trump rally in Switzerland – 22/01/2017)

L’estructura de Nacions Unides i la forma en com estan articulats els fons, programes i agències, la transversalitat de les polítiques de gènere a l’agenda dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) juntament amb l’innegable impacte de les polítiques d’austeritat adoptades a l’Estat Espanyol, han afavorit l’actual clima de retrocés dels DSiR. Explica la sociòloga Sylvia Walby que aquells estats que tenen adoptat un règim de gènere domèstic es caracteritzen per relegar les dones a l’esfera privada, dificultant-ne l’autonomia i empoderament. Seguint aquesta premissa, i tenint en compte les reformes laborals realitzades els darrers anys, les retallades de l’estat del benestar i les polítiques d’igualtat, a més de la progressiva privatització dels serveis, no és difícil comprendre l’associació existent entre tal context i les repercussions assenyalades a pels múltiples informes que a nivell europeu, estatal i autonòmic posen en relleu les desigualtats i discriminacions de gènere als àmbits sexual i reproductiu.

Per exemple, a l’informe Deficiencias e inequidad en los servicios de salud sexual y reproductiva en España, algunes de les conclusions es refereixen a les limitacions d’accés als mètodes anticonceptius; la descapitalització del pressupost econòmic en matèries relacionades amb la prevenció del VIH; l’excessiva medicalització de l’embaràs i el part (especialment a centres privats); l’escassa resposta institucional i absència de polítiques públiques al marc d’accés, assistència, protecció, justícia i reparació de la violència sexual; la desigualtat territorial pel que fa l’atenció a les víctimes i supervivents de la violència de gènere; la realització majoritària de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a centres privats; o l’enfocament del control migratori per sobre de la protecció internacional per a les víctimes de la tracta, entre d’altres.

A Catalunya encetem el 2017 amb l’amarg regust de les evidències presentades als diferents estudis que, de la mateixa manera, durant l’any anterior apuntaven de forma unànime les mancances relatives a la disponibilitat i accés als serveis involucrats en la prestació d’atenció sexual i reproductiva. Malgrat comptar amb un programa propi d’anticoncepció vigent des del 2007, el propi protocol català remarca la heterogeneïtat dels programes de promoció, prevenció i atenció de la salut sexual i reproductiva. Una de les grans carpetes amb majors carències és la referida a l’educació sexual: aquesta consta a nombroses lleis estatals i catalanes però en cap d’elles s’estableix l’obligatorietat ni s’expressen els mitjans que concreten la seva implementació. A més, els temes referits a l’afectivitat i sexualitat s’han eliminat del currículum acadèmic arrel de la darrera modificació de la llei LOMCE d’educació, la qual cosa implica que l’educació sexual a Catalunya depengui, fonamentalment, de la voluntat que presentin els  equips directius dels centres. El projecte Agendes de Drets Sexuals i Reproductius, a més d’alertar sobre la pèrdua de garanties en relació als DSiR va presentar el darrer any els resultats de la seva investigació “L’educació afectiva i sexual: un dret, una prioritat”, estudi centrat en les iniciatives educatives, al ser concebudes pels ODS com un dels elements claus per la promoció de la salut i els drets humans. Les conclusions revelen les desigualtats derivades de la manca d’obligatorietat; la deficient coordinació dintre l’administració pública; els defectes i limitacions que suposa que l’enfocament pedagògic de la majoria d’intervencions siguin de caràcter preventiu, lluny de les recomanacions i actuacions portades a terme pel model integral amb perspectiva de gènere.

En aquesta mateixa línia, SIDA STUDI va presentar a finals del 2016 els resultats de l’impacte de les seves accions d’educació afectivosexual finalitzades l’any anterior. Es van observar aspectes com les pràctiques sexuals, la prevenció d’infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats, qüestions relacionades amb les habilitats personals i capacitat de negociació, mites relacionats amb el cos i el plaer, estereotips de gènere, i aspectes de la identitat personal (orientació, expressió sexual). Igualment, les conclusions remarcaven la no garantia dels drets sexuals i reproductius dels i de les joves perquè “no disposen i no se’l proporciona una educació sexual universal, de qualitat i fomentada en aquests drets des dels centres d’ensenyament”.

Combatre les desigualtats de gènere no pot quedar relegat a la seva formulació en marcs jurídics internacionals i als instruments dels drets humans de les dones: tals reconeixements no són suficients per materialitzar-ne el ple dret i superar el model referencial que suposa el sistema patriarcal. És imprescindible i necessària la dotació feminista als continguts de les polítiques, intervencions i agents locals per tal possibilitar i concretar la superació d’un model que perpetua la dominació, discriminació i violència de les dones.

25 de Novembre de 2016, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones

L’Associació Catalana de Professionals de la Igualtat de Gènere (ACPIG) s’adhereix aquest 25 de Novembre de 2016 al manifest institucional de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, la Federació de Municipis de Catalunya, i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Fent clic en aquest enllaç podreu llegir i descarregar el manifest:

Manifest 25N 2016

25nov_web copia