Category Archives: violències

25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

Un any més. I com sempre, la necessitat i l’obligació de reflexionar.

Al llarg dels més de 10 anys de recorregut de la nostra entitat hem volgut aprofitar aquesta data per  explicar, aprofundir i denunciar les violències masclistes.

Hem explicat què i quines són; quines són les seves causes i les seves conseqüències; com la seva institucionalització en els diferents àmbits de la vida pública i privada fan possible la seva permanència i el que és pitjor, la legitimen i, hem reclamat i continuarem fent-ho, més recursos pel seu abordatge des d’una perspectiva integral i reparadora per a les dones.

Ens hem fet ressò d’algunes notícies succeïdes, que per molt increïbles que semblessin eren, malauradament, certes i exemplificaven la transformació o el rearmament del masclisme davant dels avanços imparables del feminisme.

Hem presenciat i hem participat també en la presa de consciència de la nostra societat davant d’aquests intents de retrocés i ens hem il·lusionat amb les manifestacions públiques d’apoderament i sororitat ocorregudes, especialment, en els últims dos anys.

A data d’avui, 2019, continuem fent aquest escrit i aquesta reflexió des de la indignació: la indignació que ens produeix la desigualtat quotidiana que patim les dones pel sol fet de ser-ho i, sobre tot, la indignació que produeix la violència, sigui quina sigui, com a manifestació més extrema. La indignació que produeix la interseccionalitat de les violències i la ceguera en no voler-les veure.

Però també fem aquest escrit i aquesta reflexió des del convenciment que dóna saber que lluitar per una societat lliure de violències vers les dones és una societat millor, que lluitar per una societat sense masclisme és canviar la vida de tota la població. I per això, any rere any, fem aquest escrit i aquesta reflexió també amb molta il·lusió.

no-a-la-violencia-de-genere

25 de Novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de les violències envers les dones

De nou, 25 de novembre. De nou la necessitat i l’obligació de reflexionar, debatre i fer crítica i autocrítica en relació a les violències masclistes.
A poques setmanes de finalitzar l’any, podem definir aquest 2018, com a mínim, d’intens, amb dos grans fets i moments en relació a les reivindicacions feministes com han sigut la vaga del 8 de març i la sentència judicial del cas de La Manada.
Analitzem-los per separat.
El 8 de març ha suposat una mobilització sense precedents contra les desigualtats de gènere que patim les dones.
Les retallades en sanitat, serveis socials, educació i dependència sofertes els últims anys, han evidenciat una realitat àmpliament exposada i documentada pel feminisme: el treball reproductiu i de cura, imprescindible pel sosteniment de la vida, continúa fent-se a costa del treball i el temps de les dones. Això, juntament amb la bretxa salarial i totes les altres formes de discriminació que es donen en el mercat laboral, van fer sortir al carrer a milers de dones i, també molts homes, en una jornada que amb la breu perspectiva d’aquests mesos, podem calificar d’històrica.
Setmanes després, el 26 d’abril, la sentència judicial pel cas de La Manada, va posar de manifest una altra realitat, encara que aquesta més silenciada: les violències masclistes i el seu tractament judicial.
Sense entrar en profunditat ni en detall, el que volem resaltar és que tant el procés judicial com la sentència han evidenciat que el nostre sistema penal és androcèntric i que emmalalteix amb greus biaixos de gènere.
Encara que ambdós fets han despertat consciències i han generat una onada de sororitat, també han posat de manifest el masclisme tant arrelat en la nostra societat.
És per tot això que 14 anys després de l’entrada en vigor de la Llei Integral contra la violència de gènere i més de 10 anys després de la Llei d’Igualtat i la Llei catalana per a l’eradicació de les violències masclistes hem de continuar reclamant més recursos: més recursos per aconseguir una veritable igualtat efectiva entre dones i homes; més recursos per a la prevenció i l’atenció de les violències masclistes, en totes les seves manifestacions; més recursos per a la formació i especialització dels i les professionals que han d’intervenir i més recursos per a la sensibilització del conjunt de la ciudadanía a fi d’ acabar amb qualsevol tipus de discriminació i de tolerància amb la violència.
És per tot això que no podem permetre’ns ni un pas enrere, perquè viure en una societat sense desigualtats, discriminacions ni violències masclistes ha de deixar de ser un desig i començar a convertir-se ja en una realitat.
Tenim, tots i totes, el deure de fer-ho possible. No defallim.

violencia-genere