Inici de curs: continuem treballant per la Igualtat

Setembre. Iniciem curs i des d’ACPIG ens tornem a posar en marxa per continuar reivindicant la construcció d’una societat més igualitària i, conseqüentment, més justa entre dones i homes.
Una premissa fonamental per aconseguir-ho és garantir la qualificació i professionalització de les persones que, ja sigui des de l’àmbit públic o privat, treballem per desmuntar les estructures que permeten i perpetuen les desigualtats de gènere en el nostre entorn. I això només és possible mitjançant una regulació professional que reconegui i posi en valor la complexitat d’aquesta tasca.
Malauradament, moltes de les persones que treballen incorporant la perspectiva de gènere en les seves professions ho fan des de la seva consideració i implicació personal i professional i, inclús en aquells llocs de feina on s’exigeixen aquests coneixements, poques vegades es veuen valorats en el seu reconeixement professional.
No hem d’oblidar que aquests i aquestes professionals, a banda dels coneixements propis del lloc de feina, tenen uns coneixements específics en matèria de gènere que els permeten identificar com i per què es produeixen aquestes desigualtats i que són utilitzats per pensar, proposar, executar i avaluar actuacions que minorin o eliminin les mateixes. Parlem doncs, d’un perfil professional molt qualificat que poques vegades es reconegut i valorat – econòmica i socialment – d’acord a les seves competències tècniques.
No és casualitat tampoc que, majoritàriament, han estat i són les dones qui s’han interessat per adquirir aquestes competències professionals i, posant en evidència que encara no s’ha tallat l’arrel del problema, es reprodueixen aquí també, les mateixes desigualtats laborals que es donen en totes les professions feminitzades: pitjors condicions laborals i retributives, manca d’oportunitats de promocionar professionalment i falta de reconeixement i valoració social de la tasca que duen a terme.
Com a entitat que treballa pel reconeixement professional de la igualtat de gènere continuem i continuarem reivindicant la necessitat, importància i vàlua d’aquests coneixements i denunciant la inaplicació de les mesures o la falta de recursos per dur a terme les accions que les diferents lleis (estatals i autonòmiques) reconeixen i obliguen des de fa ja molt de temps.
Com a societat no podem permetre que continuïn perpetuant-se les desigualtats entre dones i homes i un dels passos per aconseguir – ho és no perdre el talent femení que hi és present.
De nou, seguim.

8 de març, Dia Internacional de les Dones

Novament 8 de març i novament la necessitat i obligació de marcar aquest dia en el calendari. Marcar – ho com el dia en el que les institucions i bona part de la societat pren consciència de les desigualtats de gènere que pateixen les dones i en el que s’escriuen nombrosos textos sobre la importància econòmica, però sobre tot vital, d’una igualtat real entre dones i homes.

Si bé, la consecució de la igualtat real requereix de més d’un dia, requereix de l’ exercici constant de denúncia de les desigualtats i discriminacions que tant ens limiten i constrenyen i de les estructures socioeconòmiques que les perpetuen i, sovint, les invisibilitzen, convertint-les en quelcom de natural.

Per això, és important que aquestes desigualtats i discriminacions surtin del terreny teòric, acadèmic i institucional i arribin amb força al carrer, a les converses que tenim a les nostres cases, a les nostres feines, a les trobades amb les nostres amistats, per debatre-les amb la serenitat i profunditat que requereixen, adoptant una actitud responsable i crítica socialment que exigeixi el compliment de totes les lleis que garantitzen la igualtat real entre dones i homes i que remouen els obstacles pel seu impediment.

Una actitud crítica i responsable que demani una educació en igualtat des de la diferència; que posi en valor noves formes de relacionar-nos i estimar-nos, sense llastimar-nos; que mostri la diversitat afectiva i sexual; que visibilitzi i valori socialment les tasques de cura i la necessitat vital de la mateixa; que posi èmfasi en les noves masculinitats i l’ exercici d’una paternitat present, conscient i responsable; que demandi i valori la presència constant i necessària de les dones en qualsevol àmbit de poder o de decisió i que permeti i garantitzi la llibertat i pluralitat de ser i sentir-se dones.

La igualtat no és el fruit de la inèrcia o del curs lineal de la història, sinó que requereix del nostre treball i compromís.

Per això, avui 8 de març, Dia Internacional de les dones, novament tornem a ser aquí.