Tag Archives: dia internacional

8M 2020, Dia Internacional de les Dones

Novament commemorem el 8 de març i ho fem amb l’empenta que ens dóna saber que encara ens queda un llarg camí per recórrer.

Però també amb la satisfacció d’haver viscut un any important pel que fa a la creació de noves eines per combatre les desigualtats.

Tot just ara fa un any de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació. Aquesta norma no només amplia de forma considerable el nombre d’empreses que han de disposar d’un Pla d’Igualtat. També estableix els continguts mínims que han de contenir els diagnòstics, el que sense dubte tindrà un gran impacte sobre la qualitat i l’efectivitat d’aquests documents.

També hem observat com les Administracions públiques, seguint l’estela marcada per les Directives europees,  han començat a exigir un comportament ètic a les empreses contractades, en molts casos incloent actuacions de foment de la igualtat que van més enllà dels requeriments legals.

Aquests avenços en el marc normatiu conformen un panorama en el que abordar la igualtat com una senzilla qüestió d’imatge ja no té cabuda.

Des de la nostra posició com a professionals de la igualtat de gènere sempre hem reivindicat la necessitat que les actuacions es portin a terme amb la qualitat necessària. Ara més que mai la nostra reivindicació pren sentit. Hem arribat a un punt en el que el salt des de la igualtat formal cap a una igualtat real demanda expertesa, professionals formades i amb les capacitats necessàries per liderar transformacions molt complexes.

Avançar en aquesta línia continuarà sent la nostra prioritat, amb el convenciment que el proper 8 de març estarem més a prop d’una societat igualitària.

WhatsApp Image 2020-03-08 at 10.43.36

25 de Novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de les violències envers les dones

De nou, 25 de novembre. De nou la necessitat i l’obligació de reflexionar, debatre i fer crítica i autocrítica en relació a les violències masclistes.
A poques setmanes de finalitzar l’any, podem definir aquest 2018, com a mínim, d’intens, amb dos grans fets i moments en relació a les reivindicacions feministes com han sigut la vaga del 8 de març i la sentència judicial del cas de La Manada.
Analitzem-los per separat.
El 8 de març ha suposat una mobilització sense precedents contra les desigualtats de gènere que patim les dones.
Les retallades en sanitat, serveis socials, educació i dependència sofertes els últims anys, han evidenciat una realitat àmpliament exposada i documentada pel feminisme: el treball reproductiu i de cura, imprescindible pel sosteniment de la vida, continúa fent-se a costa del treball i el temps de les dones. Això, juntament amb la bretxa salarial i totes les altres formes de discriminació que es donen en el mercat laboral, van fer sortir al carrer a milers de dones i, també molts homes, en una jornada que amb la breu perspectiva d’aquests mesos, podem calificar d’històrica.
Setmanes després, el 26 d’abril, la sentència judicial pel cas de La Manada, va posar de manifest una altra realitat, encara que aquesta més silenciada: les violències masclistes i el seu tractament judicial.
Sense entrar en profunditat ni en detall, el que volem resaltar és que tant el procés judicial com la sentència han evidenciat que el nostre sistema penal és androcèntric i que emmalalteix amb greus biaixos de gènere.
Encara que ambdós fets han despertat consciències i han generat una onada de sororitat, també han posat de manifest el masclisme tant arrelat en la nostra societat.
És per tot això que 14 anys després de l’entrada en vigor de la Llei Integral contra la violència de gènere i més de 10 anys després de la Llei d’Igualtat i la Llei catalana per a l’eradicació de les violències masclistes hem de continuar reclamant més recursos: més recursos per aconseguir una veritable igualtat efectiva entre dones i homes; més recursos per a la prevenció i l’atenció de les violències masclistes, en totes les seves manifestacions; més recursos per a la formació i especialització dels i les professionals que han d’intervenir i més recursos per a la sensibilització del conjunt de la ciudadanía a fi d’ acabar amb qualsevol tipus de discriminació i de tolerància amb la violència.
És per tot això que no podem permetre’ns ni un pas enrere, perquè viure en una societat sense desigualtats, discriminacions ni violències masclistes ha de deixar de ser un desig i començar a convertir-se ja en una realitat.
Tenim, tots i totes, el deure de fer-ho possible. No defallim.

violencia-genere